CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LES CONSTITUCIONS ESPANYOLES (1812-1978)
CONSTITUCIÓ | CONTEXT HISTÒRIC | PRINCIPIS BÀSICS | ORGANITZACIÓ DELS PODERS |
1812 (LIBERAL) | Guerra contra els francesos Reunió de les Corts de majoria liberal. | Sobirania nacional. Divisió de poders. Declaració de llibertats. | Corona: Poder executiu i legislatiu amb les Corts (proposta i sanció legislativa). Corts: Poder legislatiu, una cambra, sufragi universal indirecte, condició de propietari per a ser diputat. |
ESTATUT REIAL 1834 (CARTA ATORGADA) | Ha mot Ferran VIIé. Regència de Mª Cristina. Conflicte carlista. Liberalisme moderat (Martínez de la Rosa) | Sobirania reial delegada en les Corts (Carta Atorgada). No hi ha divisió de poders. | Corona: Poder executiu i legislatiu. Corts: Dues Cambres i sols amb una funció consultiva (dret de petició) Estament dels Próceres: hereditari, nobiliari i nomenats pel rei. Estament dels Procuradors: elecció censatària força restringida. |
1837 (LIBERAL PROGRESSISTA) | Hi ha una revisió constitucional després del motí de la Granja | Sobirania nacional. Divisió de poders. Declaració de llibertats. Protecció de la religió catòlica. | Corona: Poder executiu i una funció legislativa limitada (dissolució de les Corts, sanció de les lleis). Corts: dues cambres i funció legislativa. Les formen el Congrés (sufragi censatari ampliat) i el Senat (element corrector del radicalisme). Govern: Òrgan col·legiat per a les decisions polítiques. |
1845 (MODERADA) | Moderantisme polític. Institucionalització d’un règim oligàrquic. | Sobirania compartida. Confessionalitat catòlica de l’Estat. | Corona: Fortes atribucions polítiques. Corts: Dues cambres i funció legislativa. Les formen el Congrés (sufragi censatari molt restringit) i el Senat (nobiliari, nomenats pel rei, nombre il·limitat) |
1856 Constitució no nascuda (LIBERAL DEMOCRÂTICA) | Pronunciament de Vicálvaro. Bienni Progressista. Primera formulació del liberalisme democràtic. | Sobirania popular. Divisió de poders. Exposició i regulació dels drets individuals. Llibertat de cultes. | Corona: representació del poder executiu. Corts: dues cambres i funció legislativa. Les formen el Congrés i el Senat (elecció per sufragi limitat) |
1869 (LIBERAL DEMOCRÂTICA) | Revolució del 1869. Derrocament d’Isabel II. Expansió de l’ideari democràtic després de la revolució. Formació del Partit Republicà. | Sobirania popular. Divisió de poders. Un catàleg ampli i detallat de drets i llibertats individuals. Llibertat de cultes que permet la propagació de cultes diferents al catòlic. | Corona: representació del poder executiu sense cap atribució legislativa. Corts: dues cambres i funció legislativa reforçada davant del poder executiu. Les formen el Congrés i el Senat (elecció per sufragi universal masculí directe i indirecte) |
1873 Projecte no nascut (DEMOCRÂTICA I FEDERAL) | Primera República (federal a partir del 8 de juny del 1873) Projecte redactat per Emilio Castelar. | Sobirania popular reconeguda. Divisió en 4 poders. Drets i llibertats iguals que 69. Llibertat de cultes i separació total església-estat. Estructura federal amb 17 estats | Poder executiu (govern); poder relacional president de la república); poder legislatiu (parlament amb dues cambres, Congrés, poder legislatiu, i Senat, representació territorial dels estats, elegides per sufragi universal); poder judicial (amb jurats). |
1876 (LIBERAL CONSERVADORA) | Pronunciament de Sagunt. Monarquia d’Alfons XII. | Sobirania compartida. Drets i llibertats restringides, que es desenvolupen mitjançant lleis orgàniques (impremta, electoral associacions…) Confessionalitat de l’Estat amb alguna tolerància cap a altres cultes. | Corona: fortes atribucions polítiques i potestat legislativa. Corts: poder legislatiu. Dues cambres: Congrés, elegit mitjançant sufragi censatari fins el 1890 i després universal masculí; i Senat (nobiliari, una part nomenada pel rei i altra electiva per sufragi indirectes). La Constitució coexistirà amb tres lleis electorals (1878, 1890 i 1907). |
1931 (DEMOCRÀTICA) | Segona República. | Sobirania popular. Divisió en 4 poders. Dret a l’autonomia. Llibertat de cultes i separació total església-estat. Àmplia declaració de drets i llibertats. Vot femení. | Poder relacional: el president de la República. Poder executiu: el govern.4 Poder legislatiu: Parlament (elecció mitjançant sufragi universal). Poder judicial independent. |
1978 (DEMOCRÀTICA) | Mort de Franco. Monarquia de Juan Carlos I. Transició política. | Monarquia parlamentària. Divisió en 4 poders. Àmplia declaració de drets i llibertats. Estat aconfessional, encara que relacions amb l’Església catòlica. Dret a l’autonomia. | Poder relacional (el rei, amb un paper moderador i de representació); poder executiu (govern); poder legislatiu (bicameral: el Congrés i el Senat, elegits per sufragi universal); poder judicial independent. |
autohistoriadespanya.car.blog 